viernes 7 de octubre de 2011

PARIDES (Pensaments Atípics, Rareses I Definicions EStranyes)


INDIGNACIÓ
No sempre tot se me’n fot.
D’indignació creixent. Així és com podria definir-me qualsevol que parlés amb mi. I és que a més de les contínues retallades que comporten precarització en el treball i en els serveis, l’actuació d’en Felip Puig i els seus mossos contra els “indignats” pels fets del Parlament és inadmissible, No n’hi ha prou de reprimir un moviment essencialment pacífic sinó que a més cal criminalitzar-los, talment com si fossin elements d’ETA. I per arrodonir-ho, la poca objectivitat als informatius de can TV3, (deu minuts de crisi, deu minuts de llengua, deu minuts de Barça) és de jutjat de guàrdia.
Si com tot fa preveure, l’altra dreta, l’espanyola, guanya el 20N, ens esperen temps difícils. I ja se sap: quan la dreta mana, el poble hi perd. Sempre. I potser caldrà tornar a sortir al carrer i recordar-los que poden governar contra nosaltres, però no en el nostre nom.




Enviat per a 18:05
Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)